El desenvolupament d'eines d'il·luminació portàtils es remunta a les primeres etapes de la societat humana-la societat primitiva. Des que els humans van aprendre a fer foc per fricció, la il·luminació portàtil ha evolucionat del foc, l'oli i les espelmes a les llanternes. Les eines d'il·luminació portàtils han sofert innombrables transformacions, des de torxes, llums d'oli, espelmes i làmpades de querosè fins a llanternes de bombetes incandescents, llanternes de xenó i, finalment, una gran varietat de llanternes LED. Les làmpades d'oli han sofert nombroses millores. L'oli utilitzat en les làmpades d'oli va canviar d'oli animal a oli vegetal, i finalment va ser substituït pel querosè.
Per evitar que el vent apagués la flama, la gent va afegir cobertes als llums d'oli, des de les primeres cobertes de paper fins a les de vidre posteriors. Aquestes làmpades d'oli no es van veure afectades pel vent i eren convenients per a il·luminació portàtil a l'aire lliure. Mentre utilitzaven llums d'oli, els humans van continuar buscant altres mètodes d'il·luminació portàtil. Al voltant del segle III aC es feien espelmes amb cera d'abelles. Al segle XVIII, van aparèixer espelmes fetes amb cera de parafina i van començar a ser produïdes en massa-per màquines. Fa més de 100 anys, els britànics van inventar la làmpada de gas, donant un gran salt endavant en els mètodes d'il·luminació humana. Torxes, espelmes, llums d'oli i llums de gas-totes les eines d'il·luminació portàtils-depenen del foc; tots es basen en la llum emesa per la combustió de substàncies per a la il·luminació. A finals del segle XIX, Edison va inventar la bombeta elèctrica, reescrivint així la història de la il·luminació humana i inaugurant l'era de la il·luminació elèctrica.
